Les volem VIVES - Barcelona 2015


NO MORIM, ENS MATEN.

Contra la violència masclista

AUTODEFENSA FEMINISTA

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nouel rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d'altres. Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s'inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties... D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·locales persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d'una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d'una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s'apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d'una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.